︎
 

Gèneres Plàstics


Francis Whorrall-Campbell Text emmarcat en l’exposició Sneckdown, comissariada per Yaby (Beatriz Ortega Botas i Alberto Vallejo) a l’EACC. 


El BPA, o bisfenol A, és una substància química que es troba als plàstics durs i transparents. El BPA s'ha classificat com a alterador hormonal i és semblant en potència i efecte a l'estradiol, la principal hormona sexual femenina. A més de produir-se de forma natural a l'organisme, l'estradiol es pot consumir a través de píndoles, pegats, gels o injeccions durant una teràpia hormonal substitutiva.

La forma més habitual en què el BPA entra a l'organisme és mitjançant la contaminació del subministrament d'aigua. Estudis realitzats a tot el món han demostrat la presència de partícules microplàstiques a l'aigua potable. Els plàstics entren al sistema hídric per diverses vies: les microfibres alliberades per la roba sintètica durant la rentada, la descomposició dels residus plàstics a les aigües residuals, els efluents industrials, etc. En el cas de l'aigua embotellada, la contaminació també es pot produir durant l'embotellament i la distribució, ja que els microplàstics dels envasos passen directament al líquid que contenen. Deixar una ampolla d'aigua al sol o en un cotxe calent pot fer que el BPA de l'ampolla es dissolga, llest per ser consumit quan es bega l'aigua.

Un cop dins del cos, l'aigua infosa amb BPA actua com a estradiol sintetitzat, estimulant respostes cel·lulars i influint en múltiples vies endocrines. Un organisme que consumesca o produesca certa quantitat d'estradiol o el seu imitador químic pot desenvolupar teixit mamari, redistribució del greix cap als malucs i les cuixes i eixamplament de la pelvis. L'estradiol també actua sobre el teixit dels òrgans reproductors com a hormona de creixement, afavorint el desenvolupament del revestiment de la vagina i les trompes de Fal·lopi, les glàndules cervicals i l'endometri. A organismes amb úter, l'exposició al BPA s'ha associat a l'aparició d'endometriosi.

A principis del 2022, l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va proposar mesures per reduir la ingesta diària tolerable de BPA en un índex de 100.000. Mentre que les mesures anteriors al voltant dels límits de seguretat s'han guiat per grans estudis que vinculen directament la substància química amb més risc de malaltia, l'EFSA va donar més pes a estudis més petits que mostren com els nivells baixos de BPA poden causar canvis subtils que poden conduir a futurs problemes de salut.

Les conseqüències del BPA en relació amb les malalties inflamatòries i autoimmunes són certament preocupants, però l'abast i l'enfocament dels estudis sobre aquesta substància química són reveladors. Un article publicat a Science, també el febrer del 2022, va descobrir que els fills de dones sueques exposades al BPA i a altres disruptors endocrins durant l'embaràs tenen un risc més alt de patir retards en el llenguatge. La preocupació per la salut reproductiva femenina i el desenvolupament mental dels infants és fonamental per a la ciència de l'eugenèsia; aquí, les ansietats sobre la salut de la població en general es desemmascaren com a temors sobre la salut actual de la raça (blanca) i el futur de la civilització europea.

El BPA també s'ha relacionat anecdòticament amb un recompte baix d'espermatozoides i infertilitat masculina. Una metaanàlisi de 2017 de diversos estudis científics sobre el BPA i la salut reproductiva masculina i de la parella només va trobar proves limitades i no concloents de l'efecte negatiu de la substància química, però que aquest fet haja circulat parla d'una ansietat generalitzada sobre aquesta amenaça espectral i una fixació al gènere com un espai vulnerable. El pànic al sexe a Occident preval sobre la preocupació per la mort i la debilitat en altres llocs: els titulars i els estudis s'ocupen de la possible masculinització i feminització dels cossos blancs “equivocats”, en lloc de les conseqüències actuals dels productes químics nocius per als treballadors agrícoles i industrials del Sud Global.

La blancor i la "maduresa" mental implícit en el gènere normatiu (la pubertat és el camí cap a l'edat adulta i cap al gènere fix de cadascú) impliquen que els temors sobre el declivi ètnic i cultural sovint redunden en la sexuació dels cossos (i viceversa). Així doncs, la preocupació pel BPA es pot interpretar des de la perspectiva de la transfòbia contemporània, en què el trans apareix com un efecte social del contaminant químic.

Encara que els trànsfobs no temen veure's obligats a transicionar ells mateixos, sí que temen que les seues identitats de gènere -que consideren com a realitats immutables ahistòriques lligades a cossos ahistòrics i immutables- es vegen alterades d'alguna manera més enllà del seu coneixement i control. El cos en transició d'una altra persona provoca la inestabilitat del gènere dels trànsfobs, en alterar materialment les categories que utilitzen per entendre's a si mateixes al món. Així, el grup de trànsfobs, també anomenats TERF (Feministes Radicals Trans-Excloents), troben l'objecte del seu pànic en la categoria de “dona”. El moviment TERF vincula la seua pròpia autoidentificació amb aquest objecte a la capacitat anatòmica de tindre fills, tement per igual la masculinització de les "noies joves" (de manera que queden estèrils) i la feminització dels "homes".

El consum de BPA provoca aquests dos terrors imaginaris, a més de posar de manifest el pitjor malson dels trànsfobs, que és que el gènere i el sexe es desintegren sigil·losament, a mesura que l'anomenada "ideologia transgènere" s'infiltra en les altes esferes del poder de la mateixa manera que el BPA circula invisiblement a l'aigua. Així doncs, no és només que s'imagine que la persona trans actua al cos social de la mateixa manera que el BPA ho fa al cos biològic, sinó que tots dos treballen junts cap a una transformació material del gènere públic.

Però aquesta transformació és resistida i regulada. Per accedir (legalment) a la THS com a persona trans, cal ser "seleccionat" per un professional mèdic mitjançant l'aplicació de criteris de diagnòstic molt subjectius. Les persones exposades a alts nivells de BPA i altres substàncies químiques que alteren el sistema endocrí també formen part d'una classe selecta triada per la seua exclusió de les normes “protectores” establides per organismes com l'EFSA. La classe treballadora dels països en desenvolupament està més exposada a pesticides, productes químics industrials i medicaments prohibits als països veïns, mentre que els residus plàstics del món desenvolupat s'acumulen sense que hi haja normes sobre el seu tractament i eliminació (de fet, on podrien eliminar-se?).

La qüestió de qui té accés a aigües netes està relacionada amb la de qui pot accedir als mitjans de transició química. La legislació en matèria de salut pública serveix per eradicar o minimitzar tant les comunitats trans com la classe treballadora al Sud Global, empenyent-les cap als límits del que és "públic", a qui es protegeix limitant l'accés adequat a aquestes substàncies químiques, de tal manera que es constitueix aquest centre com allò "normal". Si llegim aquestes polítiques sanitàries en paral·lel, les podem veure com a intents de posar fre al que tant el BPA com les hormones sintètiques afirmen: que el rígid sistema de gènere de l'Occident modern és una invenció i que, després de tot, cap cos és cisgènere. 


Francis Whorral-Campbell és artista, investigadori i escriptori. Ha col·laborat, publicat i presentat el seu treball a Wysing Arts Center, Auto Italia (Londres), Ugly Duckling Press, Eastside Projects (Birmingham), Art Monthly o Pilot Press. Des del 2021 és Research Associate al Centre for Contemporary Art Derry~Londonderry.
La seva investigació actual parteix de la confusió com a mètode d'estudi i aprenentatge trans, treballant amb l'humor i la paròdia, la discontinuïtat i la inconsistència, per explorar els
efectes i afectes daquestes estratègies. Francis analitza la potencialitat de vida per a persones trans —i com la producció d'aquestes subjectivitats va lligada a la reproducció d'un sistema
econòmic i ideològic que aniquila aquestes mateixes vides— a través de qüestions d'autoritat corporal i les possibilitats d'ocupar diferents espais —accedir a un habitatge, generar un llar.



// CAS

Francis Whorall-Campbell Texto enmarcado en la exposición Sneckdown, comisariada por Yaby (Beatriz Ortega Botas y Alberto Vallejo) en el EACC. 

Géneros Plásticos 
El BPA, o bisfenol A, es una sustancia química que se encuentra en los plásticos duros y transparentes. El BPA se ha clasificado como alterador hormonal y es similar en potencia y efecto al estradiol, la principal hormona sexual femenina. Además de producirse de forma natural en el organismo, el estradiol puede consumirse a través de píldoras, parches, geles o inyecciones en el curso de una terapia hormonal sustitutiva.

La forma más habitual en que el BPA entra en el organismo es a través de la contaminación del suministro de agua. Estudios realizados en todo el mundo han demostrado la presencia de partículas microplásticas en el agua potable. Los plásticos entran en el sistema hídrico por varias vías: las microfibras liberadas por la ropa sintética durante el lavado, la descomposición de los residuos plásticos en las aguas residuales, los efluentes industriales, etc. En el caso del agua embotellada, la contaminación también puede producirse durante el embotellado y la distribución, ya que los microplásticos de los envases pasan directamente al líquido que contienen. Dejar una botella de agua al sol o en un coche caliente puede hacer que el BPA de la botella se disuelva, listo para ser consumido cuando se beba el agua.

Una vez dentro del cuerpo, el agua infundida con BPA actúa como estradiol sintetizado, estimulando respuestas celulares e influyendo en múltiples vías endocrinas. Un organismo que consuma o produzca cierta cantidad de estradiol o su imitador químico puede desarrollar tejido mamario, redistribución de la grasa hacia las caderas y los muslos y ensanchamiento de la pelvis. El estradiol también actúa sobre el tejido de los órganos reproductores como hormona de crecimiento, favoreciendo el desarrollo del revestimiento de la vagina y las trompas de Falopio, las glándulas cervicales y el endometrio. En organismos con útero, la exposición al BPA se ha asociado a la aparición de endometriosis.

A principios de 2022, la Autoridad Europea de Seguridad Alimentaria (EFSA) propuso medidas para reducir la ingesta diaria tolerable de BPA en un índice de 100.000. Mientras que las medidas anteriores en torno a los límites de seguridad se han guiado por grandes estudios que vinculan directamente la sustancia química con un mayor riesgo de enfermedad, la EFSA dio más peso a estudios más pequeños que muestran cómo los niveles bajos de BPA pueden causar cambios sutiles que pueden conducir a futuros problemas de salud.

Las consecuencias del BPA en relación con las enfermedades inflamatorias y autoinmunes son ciertamente preocupantes, pero el alcance y el enfoque de los estudios sobre esta sustancia química son reveladores. Un artículo publicado en Science, también en febrero de 2022, descubrió que los hijos de mujeres suecas expuestas al BPA y a otros disruptores endocrinos durante el embarazo tienen un mayor riesgo de sufrir retrasos en el lenguaje. La preocupación por la salud reproductiva femenina y el desarrollo mental de los niños es fundamental para la ciencia de la eugenesia; aquí, las ansiedades sobre la salud de la población en general se desenmascaran como temores sobre la salud actual de la raza (blanca) y el futuro de la civilización europea.

El BPA también se ha relacionado anecdóticamente con un bajo recuento de espermatozoides e infertilidad masculina. Un metaanálisis de 2017 de varios estudios científicos sobre el BPA y la salud reproductiva masculina y de la pareja solo encontró pruebas limitadas y no concluyentes del efecto negativo de la sustancia química, pero que este "hecho" haya circulado habla de una ansiedad generalizada sobre esta amenaza espectral y una fijación en el género como un espacio vulnerable. El pánico al sexo en Occidente prevalece sobre la preocupación por la muerte y la debilidad en otros lugares: los titulares y los estudios se ocupan de la posible masculinización y feminización de los cuerpos blancos "equivocados", en lugar de las consecuencias actuales de los productos químicos nocivos para los trabajadores agrícolas e industriales del Sur Global.

La blancura y la "madurez" mental implícitas en el género normativo (la pubertad es el camino hacia la edad adulta y hacia el género fijo de cada uno) implican que los temores sobre el declive étnico y cultural a menudo redundan en la sexuación de los cuerpos (y viceversa). Así pues, la preocupación por el BPA puede interpretarse desde la perspectiva de la transfobia contemporánea, en la que lo trans aparece como un efecto social del contaminante químico.

Aunque lxs tránsfobxs no teman verse obligados a transicionar ellos mismos, sí temen que sus identidades de género -que consideran como realidades inmutables ahistóricas ligadas a cuerpos ahistóricos e inmutables- se vean alteradas de algún modo más allá de su conocimiento y control. El cuerpo en transición de otra persona provoca la inestabilidad del género de lxs tránsfobxs, al alterar materialmente las categorías que utilizan para entenderse a sí mismxs en el mundo. Así, el grupo de tránsfobxs, también llamadxs TERF (Feministas Radicales Trans-Excluyentes), encuentran el objeto de su pánico en la categoría de "mujer". El movimiento TERF vincula su propia autoidentificación con este objeto a la capacidad anatómica de tener hijxs, temiendo por igual la masculinización de las "chicas jóvenes" (de modo que queden estériles) y la feminización de los "hombres".

El consumo de BPA provoca estos dos terrores imaginarios, además de poner de manifiesto la peor pesadilla de lxs tránsfobxs, que es que el género y el sexo se desintegren sigilosamente, a medida que la llamada "ideología transgénero" se infiltra en las altas esferas del poder del mismo modo que el BPA circula invisiblemente en el agua. Así pues, no es sólo que se imagine que la persona trans actúa en el cuerpo social del mismo modo que el BPA lo hace en el cuerpo biológico, sino que ambos trabajan juntos hacia una transformación material del género público.

Pero esta transformación está siendo resistida y regulada. Para acceder (legalmente) a la THS como persona trans, es necesario ser "seleccionado" por un profesional médico mediante la aplicación de criterios de diagnóstico muy subjetivos. Las personas expuestas a altos niveles de BPA y otras sustancias químicas que alteran el sistema endocrino también forman parte de una clase selecta elegida por su exclusión de las normas "protectoras" establecidas por organismos como la EFSA. La clase trabajadora de los países en desarrollo está más expuesta a pesticidas, productos químicos industriales y medicamentos prohibidos en los países vecinos, mientras que los residuos plásticos del mundo desarrollado se acumulan sin que existan normas sobre su tratamiento y eliminación (de hecho, ¿adónde podrían eliminarse?).

La cuestión de quién tiene acceso a agua(s) limpia(s) está relacionada con la de quién puede acceder a los medios de transición química. La legislación en materia de salud pública sirve para erradicar o minimizar tanto a las comunidades trans como a la clase trabajadora en el Sur Global, empujándolas hacia los límites de lo "público" (a quienes se protege limitando el acceso adecuado a estas sustancias químicas) de tal manera que se constituye este centro como lo "normal". Si leemos estas políticas sanitarias en paralelo, podemos verlas como intentos de poner freno a lo que tanto el BPA como las hormonas sintéticas afirman: que el rígido sistema de género del Occidente moderno es una invención y que, después de todo, ningún cuerpo es cisgénero.


Francis Whorral-Campbell es artista, investigadore y escritore. Ha colaborado, publicado y presentado su trabajo en Wysing Arts Center, Auto Italia (Londres), Ugly Duckling Press, Eastside Project (Birmingham), Art Monthly o Pilot Press. Desde 2021 es Research Associate en el Centre for Contemporary Art Derry~Londonderry.
Su investigación actual parte de la confusión como método de estudio y aprendizaje trans, trabajando con el humor y la parodia, la discontinuidad y la inconsistencia, para explorar los efectos y afectos de estas estrategias. Francis analiza la potencialidad de vida para personas trans —y cómo la producción de estas subjetividades va ligada a la reproducción de un sistema económico e ideológico que aniquila esas mismas vidas— a través de cuestiones de autoridad corporal y las posibilidades de ocupar distintos espacios —acceder a una vivienda, generar un hogar.


// ENG

Francis Whorrall-Campbell
Text framed within the exhibition Sneckdown, curated by Yaby (Beatriz Ortega Botas and Alberto Vallejo) at the EACC.

Plastic Genders

BPA, or Bisphenol A, is a chemical found in hard, clear plastics. BPA has been classified as a hormone disrupter and is similar in potency and effect to estradiol, the major female sex hormone. As well as being naturally produced in the body, estradiol can be consumed via pill, patch, gel or injection in the course of hormone replacement therapy.

The most common way that BPA enters the body is through contamination of the water supply. Studies from across the globe have demonstrated the presence of microplastic particles in drinking water. Plastics enter the water system via various means: microfibres released from synthetic clothing during washing, the breakdown of plastic waste in sewage, industrial effluent, etc. In bottled water, contamination can also occur during bottling and distribution, as microplastics from the containers make their directly way into the liquid inside. Leaving a bottle of water in the sun or a hot car can cause the BPA in the bottle to dissolve, ready to be consumed when the water is drunk.

Once inside the body the BPA-infused water then acts like synthesised estradiol, stimulating cellular responses and influencing multiple endocrine-related pathways. A body consuming or producing a certain amount of estradiol or its chemical mimic can develop breast tissue, fat redistribution toward the hips and thighs, and a widening of the pelvis. Estradiol also acts on the tissue of the reproductive organs as a growth hormone, supporting the development of the lining of the vagina and fallopian tubes, the cervical glands, and the endometrium. In bodies with uteruses, exposure to BPA has been associated with the onset of endometriosis.

At the beginning of 2022, the European Food Safety Authority proposed measures to reduce the tolerable daily intake of BPA by a factor of 100,000. While earlier guidelines surrounding safe limits have been steered by large studies directly linking the chemical to increased risk of disease, the EFSA placed greater weight on smaller studies which show how low levels of BPA can cause subtle changes that may lead to future health problems.

The consequences of BPA regarding inflammatory and autoimmune disease are certainly concerning, but the scope and focus of studies on this chemical are revealing. A paper published in Science, also in February 2022, found that children of Swedish women exposed to BPA and other endocrine disrupters during pregnancy have a higher risk of language delays. Concern over female reproductive health and the mental development of children is central to the science of eugenics; here, anxieties about the health of the general populace are unmasked as fears about the ongoing health of the (white) race and the future of European civilisation. 

BPA has also been anecdotally linked to low sperm count and male infertility. One 2017 meta-analysis of several scientific studies on BPA and male and couple reproductive health found only limited and inconclusive evidence of the chemical’s negative effect, but that this ‘fact’ has circulated speaks to a generalised anxiety about this spectral threat and a fixation on gender as the vulnerable site. A panic about sex in the West takes precedence over concerns about death and debility elsewhere: headlines and studies are occupied with the potential masculinisation and feminisation of the ‘wrong’ white bodies, rather than the current consequences of harmful chemicals on agricultural and industrial workers in the Global South.

Normative gender’s implicit whiteness and mental ‘maturity’ (puberty is the pathway to both adulthood and one’s fixed gender) means that fears about ethnic and cultural decline often redound onto the sexing of bodies (and vice versa). As such, concerns over BPA can be read onto contemporary transphobia, where transness appears as a social corollary to the chemical pollutant.

While transphobes may not fear being forced to transition themselves, they do fear that their gendered identities – which they hold as ahistorical immutable realities attached to ahistorical and immutable bodies – are somehow being altered beyond their knowledge and control. Another’s transitioning body makes the transphobe’s gender unstable by materially disrupting the categories they use to understand themselves in the world. As such, the group of transphobes also known as TERFs (Trans-Exclusionary Radical Feminists), find the target of their panic in the category of ‘woman’. TERFs tie their own self-identification with this object to the anatomical capacity to bear children, fearing equally the masculinisation of ‘young girls’ (such that they be left sterile) and the feminisation of ‘men’.

BPA consumption brings about both of these imagined terrors, as well as manifesting the transphobes’ worst nightmare about the stealthy manner in which gender and sex are being broken down, as so-called ‘transgender ideology’ infiltrates the upper echelons of power the way BPA circulates invisibly in water. Thus, it is not just that the trans person is imagined to act within the social body the way that BPA acts in the biological one, but that both are working together towards a material transformation of the public’s gender.

But this transformation is being resisted and regulated. In order to (legally) access HRT as a trans person, one needs to be ‘selected’ by a medical professional through the application of highly subjective diagnostic criteria. Those exposed to high levels of BPA and other endocrine-altering chemicals are also in a selected class chosen by their exclusion from the ‘protective’ standards set by bodies like the EFSA. The working class in developing nations experience greater exposure to pesticides, industrial chemicals, and medications that are banned in neighbouring countries, while plastic waste from the developed world builds up without the attendant regulations on its treatment and removal (indeed, where could it be removed to?).

The question of who has access to clean(er) water is connected to the question of who can access the means of chemical transition. Public health legislation serves to eradicate or minimise both trans and working class populations in the Global South, pushing them to the borders of the ‘public’ (who are protected by limiting the proper access to these chemicals) in such a way that constitutes this centre as the ‘normal’. Reading these health policies alongside each other we can see them as attempts to stem what both BPA and synthetised hormones affirm: that the rigid system of gender in the modern West is a fabrication, and no body is cisgendered after all.


Francis Whorral-Campbell is an artist, researcher and writer. They have collaborated, published and presented their work in Wysing Arts Center, Auto Italia (London), Ugly Duckling Press, Eastside Project (Birmingham), Art Monthly and Pilot Press. Since 2021 they are Research Associate at the Centre for Contemporary Art Derry~Londonderry.
Their current research is based on confusion as a method of study and trans learning, working with humour and parody, discontinuity and inconsistency, to explore the effects and affects of these strategies. Francis analyses the potentiality of life for trans people - and how the production of these subjectivities is linked to the reproduction of a system economic and ideological system that annihilates those very lives - through questions of bodily authority and the possibilities of occupying different spaces - accessing housing, making a home.